En realidad no tengo derecho a quejarme. Si no soy lo que quiero ser, es culpa mía, porque ni mucho menos estoy tan lejos de ello.
Ahora que he asumido que siempre va a haber algo que me dé el sabor agridulce, porque yo misma escojo ponerme las cosas difíciles, ya tengo el secreto para ser feliz.
Y cosas como escuchar música clásica de vez en cuando.
2 comentarios:
tens tota la raó, i jo una de les coses que vull fer és veure't més!!!
Per on estaràs aquesta setmana santa? jo estaré fent tourism amb un amic venezolà , així que si hi ets podem sortir juntetes!
mua!
ai ara veig que fa molt que vaig llegir el teu post i no va ben bé d'aixo, però que consti que comparteixo aquest pensament.
Perdó que estic arruïnant l'impacte del teu escrit.. borra'm si cal! mua
Publicar un comentario